Ànimes de combat
Joaquim Roglan
Walter Benjamin va definir com instant tècnic la dècima de segon en què la mirada del fotògraf decideix, tria i crea. I la sèrie d’instants tècnics que presenta Núria Martínez Seguer a Soul Round serveix per explicar el nou salt qualitatiu de la seva obra. Observadora d’éssers que combaten i de situacions d’un dramatisme especial, Seguer cerca la figura i l’ànima humanes a partir de models reals que posen en la seva memòria fotogràfica i en la desmemòria col•lectiva. Per aquesta raó, obre la seva exposició amb imatges d’un temps perdut i poc conegut, quan Catalunya era l’empori de la boxa i aportava als rings campions d’Espanya, d’Europa i un quasi campió del món com el mític Josep Gironès, el Crack de Gràcia. El seu homenatge recorda que aquells esportistes van ser morts o exiliats quan les tropes de Franco van ocupar Catalunya.
Com atrapada per una obsessió, l’obra de Seguer canvia i creix constantment amb una trajectòria abstreta, acoblant etapes sense baules perdudes. Des dels seus inicis, persisteix en la intimitat del seu llenguatge fotogràfic, la figura humana és la seva matèria primera i fa que parli amb uns sistemes de senyals que tradueixen la seva interioritat. La maduresa de la seva obra culmina la lògica interna de la seva introspecció, sempre buscant les claus de si mateixa en les imatges totals, en les fragmentades i en la fotografia que li dicta la seva imaginació més íntima.
Després d’aquelles imatges femenines de Nommer Femme belle de jour (2010), Seguer esdevé una caçadora de figures soles i abandonades, ja sigui contra les cordes o contra la pròpia vida, amb un refugi al racó del ring on només esperen una palangana, una esponja i una tovallola. L’artista empra conceptes subjectius de sorpresa o de perill per aquestes figures ni nues ni vestides. I es detecta en la seva posició compromesa que els problemes socials i històrics la commouen i nodreixen el seu instint fotogràfic. Els seus contrastos són fonamentals: precisió i misteri, claredat i desassossec, limpidesa i dramatisme, controlant aquests contraris, la posada en escena i la calculada escenografia del seu dramatisme subjectiu.
A Soul Round, persones, entorns i atmosferes transmeten dinàmiques interiors que l’artista desvetlla. Si la força del seu treball és sempre un misteri, també ho és saber per què uns homes combaten a un quadrilàter i s’integren en la societat mitjançant el combat. Amb la seva gran cultura de voyeur de l’art de boxejar, Seguer es mou en una terra de ningú i en un món d’homes que cap altra fotògrafa ha sabut captar amb tanta profunditat. La seva mirada coincideix amb la seva intenció crítica. Crits, cops, dolor i suor són més implícits que explícits, sense entrar mai en el cos a cos. Es percep que la commouen les contradiccions de la dialèctica dels punys, quasi com una religió o una expiació de la condició humana. L’home que boxeja no és una figura ideal, sinó un magma que Seguer tradueix en passió. La galeria humana de Soul Round no són les joguines trencades del tòpic, sinó joguines passives d’un crit que comença quan el púgil surt al ring i no calla fins que guanya o és vençut.
Seguer combina la boxa amb un soul nascut entre la població negra durant una postguerra mundial plena de pobresa, abans que el soul esdevingués un símbol de la consciència racial i dels drets civils en els temps de Luther King, Malcom X i Cassius Clay. Massa jove per a recordar-ho, no és aliena a la complicitat civil d’un discurs que interpreta respectant cada codi. Perquè quan parlem de la fotografia de Seguer, parlem també de pintura, cinema i poesia. Ella pren partit ètic i estètic sobre el desordre de la societat amb un expressionisme molt propi, amb la tensió interior i exterior del púgil, i el ring o el gimnàs són complements per reflectir la impressió de plaer i de turment. De vegades és el combatent i de vegades el seu entorn, però crits, cops, dolor i suor componen l’entitat coral de la fraternitat de la boxa, angoixada i angoixant fins el moment del K.O. […]
Es pot consular el Text complet d’Ànimes de combat de Joaquim Roglan a :
https://issuu.com/galeriah2o/docs/soul-round
Soul Round a l’exposició virtual “Territoris de paper” comissariada per Pedro Torres.
SOUL ROUND
EXPOSICIONS INDIVIDUALS
□ Soul Round. Fundació Ave Maria. Sitges, 2022.
□ Soul Round. Galeria h2o. Barcelona, 2012.
EXPOSICIONS COL•LECTIVES
□ 01 Fotògrafes. UPIFC. Comissariat: Manel Sanz i Paulina Flores.
Barcelona, 2022- Girona, 2024).
□ Exposició 11 Fotoconectades. Centre Cívic Pati Llimona. Barcelona, 2020.
□ Mostra “passARTdís. 50 anys d’art a Lletres”. Facultat de Filosofia i Lletres, UAB.
Barcelona, 2018.
□ Territoris de paper. Comissari Pedro Torres. Barcelona, 2018.
□ Sports as seen from Art_Artium, Vitoria-Gasteiz, 2016.
http://www.artium.org/en/explore/exhibitions/item/60261-sports-as-seen-from-arts
http://catalogo.artium.org/dossieres/exposiciones/el-deporte-visto-desde-el-arte
□ El silenci de la boxa. Espai d’Art San Mario. Barcelona, 2006.
□ Euro Press Photo Awards de Fuji . Categoria d’esport. Palazzo de Venezia.
Roma, 2004.
ARTICLES
□ Bufill, J. (2012) «La boxa protagonitza el projecte Round.» LA VANGUARDIA, Barcelona,
18 de juny de 2012, p. 38. Recuperat de:
http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/2012/06/18/pagina38/89817650/pdf.html
□ Cortina J. M. (2018) «10 fotògrafs catalans que has de conèixer. 10 fotògrafs per
descobriral portal Fotografia a Catalunya.» NUVOL, Barcelona, 24 de gener de 2018.
Recuperat de:
https://www.nuvol.com/pantalles/10-fotografs-catalans-que-has-de-coneixer-50449
□ Martinez, N. (2020). La bellesa del quadrilàter. Objectiu Afosants. Núm. 19 septiembre,
2020. pp. 34-41. D.L.: 19846-2014 ISSN.: 2462-6538, ISSN. Edició digital: 2462-6546.
□ Norandi, E. (2021). Núria Martínez Seguer o la fuerza de la vulnerabilidad. VII Edición de
Mujeres Mirando a Mujeres VII.
□ Pedrosa, E. (2021). Las fotógrafas de mujeres mirando a mujeres. Clavoardiendo.
□ Puchades, C. (2014). Núria Martínez i el món de la boxa. Recuperat de:
http://claudipuchades.blogspot.com/2014/04/nuria-martinez-seguer-i-el-mon-dela.html
□ Roglan, J. (2025). Estética y ética del boxeo. Metropoli Abierta. Barcelona, 30 de gener
2025. Recuperat de:
https://metropoliabierta.elespanol.com/opinion/20250130/estetica-etica-del-
boxeo/920537943_13.html
□ Roglan, J. (2012). Ànimes de combat. Catàteg de l’exposició, Soul Round. Galeria h2o.
Barcelona.
□ Sagarra, de Joan. (2016). «El silenci de la boxa. La fotografia pugilística com a part de
l’imaginari públic, aquesta és latemàtica de la tesi doctoral de Núria Martinez Seguer,
una retrospectiva d’aquest esport a Catalunya des del 1876 al 1936.» al Suplement
Cultura/s de LA VANGUARDIA, Barcelona, 30-31 de desembre del 2016, p. 8.
http://www.lavanguardia.com/edicion-impresa/20161229/412979841308/el-silenci-de-la-boxa.html
LLIBRE/TESI/FOTOLLIBRE
□ Cardiel, A. (2015). El boxeador. RGPI: 02/2012/25. pp. 41- 43-44-45-88-91-147-149-168-
169-171-172.
□ Martinez Seguer, N. (2016). El silenci de la boxa. La fotografia de boxa. De document
sociològic a obra d’art. Facultat deBelles Arts. Universitat de Barcelona. Recuperat de:
http://hdl.handle.net/10803/364758
□ Ruiz Millet, J. (2012). Soul Round. Núria Martinez Seguer. Editat per Galeria h2o.
Barcelona, 2012.
BEQUES I PREMIS
□ Primer premi a Euro Press Photo Awards de Fuji. Categoria d’esport, Roma, 2004.