Propera exposició comisariada per Mireia Ferrer Álvarez. València, 2026.
CENT DUES ARTISTES
Llibre dirigit per ELINA NORANDI
Obra de referència que reivindica l'art fet per dones a Catalunya, des del segle XIX fins a l'actualitat.
Primer assaig que repassa, exhaustivament, l'activitat de les dones artistes a Catalunya des del segle XIX fins a l'actualitat i en reprodueix, amb gran format i magnífica qualitat d'impressió, les seves obres més destacades. Incorporant tot l' àmbit de les arts visuals -pintura, escultura, ceràmica, art tèxtil, il·lustració, fotografia, vídeo, performance i instal·lacions-, l'assaig elabora una genealogia d’experiència creativa femenina i mostra mes de cent obres produïdes en contextos molt diferents, però amb el vincle de coherència d'haver estat concebudes i realitzades per dones.
Un ampli equip d'especialistes en art -i en estudis de gènere relacionats amb l'art- ha seleccionat les obres i ha escrit els articles on es repassa la vida i l'obra de les cent-dues artistes, moltes d'elles poc o gens conegudes.
Elina Norandi, Cent Dues Artistes, Univers Llibres, Barcelona, 2022. Núria Martínez Seguer, pàg 214-215.
FEMME FEMME
8 DE MAIG – 30 DE JUNY DEL 2025
“Nommer femme belle de jour” és un projecte de l’artista Núria
Martínez Seguer, iniciat l’any 2002 i que continua en procés de treball. Es tracta d’una sèrie de fotografies — que combinen l’ús del color amb el blanc i negre — el discurs de la qual es vertebra entorn del cos femení, que apareix tant de manera explícita com mitjançant les metàfores, plenes de poesia, que ha creat l’autora. Algunes fruites, elements vegetals i diversos objectes s’utilitzen aquí per a al·ludir al cos de dona, que sol aparèixer vetllat o constret. Aquestes imatges es proposen per a enfilar una narrativa que ens parla del desig, l’erotisme, la diversitat sexual i del gènere o la llibertat femenina, però també de la malaltia, la mort i la memòria. Tots aquests significats es van imbricant per a crear nous sentits que ens interpel·len i commouen, sense perdre mai de vista la necessitat de la bellesa com a generadora d’emocions.
En l’exposició “Femme Femme”, presentem un conjunt d’imatges
format per algunes de les peces més emblemàtiques de la sèrie i una majoria de més recent producció, inèdites fins avui. Amb aquesta mostra, Núria Martínez Seguer continua demostrant per què la considerem una de les fotògrafes més interessants del panorama artístic actual.
Exposició comissariada per Elina Norandi.
FEMME FEMME de Núria Martínez Seguer.
Benito Padilla, director d' Imaginart Gallery.
RETRATO FRAGMENTADO DE LA CONDICIÓN FEMENINA
Mª Ángeles Cabré
Hace ya más de veinte años la fotógrafa Núria Martínez Seguer (Santa Coloma de Gramanet, Barcelona, 1973) empezó el
proyecto Nommer femme belle de jour, que tiene como eje
central la experiencia femenina y que desde entonces no ha dejado de crecer. Ahora en la exposición Femme femme, comisariada por Elina Norandi, se presentan algunas de las piezas más emblemáticas de este recorrido, incluidas algunas recientes que pueden verse
por primera vez.
Martínez Seguer realizó la tesis doctoral sobre el boxeo en Cataluña -una temática bien inusual para una artista de sexo femenino- y es autora del proyecto El silencio del boxeo ,donde se acerca a este deporte desde una mirada documental tras investigar en imágenes de archivo, para fotografiar después artísticamente los cuerpos en
movimiento de los boxeadores. Parte de ese material fue expuesto hace unos años en la galería barcelonesa H2O.
En Femme femme el cuerpo es aquí femenino y las obras se nos presenta aparentemente ya desnudas del trabajo previo de reflexión e investigación, pues el material de archivo es la propia historia vital de la abuela de la autora, hija de la inmigración llegada a Cataluña, que inspira esta reflexión en clave de género. Una abuela que se convierte aquí en ejemplo de las mujeres que tuvieron que sobrellevar la feminidad durante el franquismo y que vivieron envueltas en silencios que las convirtieron en seres vulnerables, pues fue sobre su ignorancia que se sostuvo el patriarcado en aquellos largos años.
Fragment del text de Maria Ángeles Cabré.
Tot l'article a: MAV Mujeres en las Artes Visuales
BUSCAD A LA MUJER EN LA DIAGONAL
Joaquim Roglan i Llop
Femme Femme es la nueva exposición fotográfica de Núria Martínez Seguer en la Imaginart Gallery, Diagonal 432, de Barcelona. Galería que cumple diez años y dice presentar “obras transgresoras, rebeldes y contestatarias”.Es el caso de Martínez Seguer. Autora consolidada de la fotografía concebida y tratada como una de las bellas artes. Conocida por sus trabajos sobre el boxeo, continúa ahora su proyecto Nommer Femme belle de jour.La inició en 2002 y la publicó en Zaragoza (Colección Cuarto Oscuro, 2010), Planea en sus fotografías la influencia erótica y estética francesas de películas como Cherchez la femme (1995).
Fragment del text de Joaquim Roglan i Llop.
Es pot consultar l'article a: METROPOLI
FEMME FEMME
Imaginart Gallery *
Activitats
Divendres 30 de maig, a partir de les 18.00 — i fins les 20.00 h. — Trobada i visita de la mostra amb l’artista i la comissària.
Divendres 27 de juny, 18.30 h. Taula rodona, acompanyaran a l’artista Laura Baigorri, professora de la Universitat de Barcelona i comissària, i Núria F. Rius, docent i Investigadora en Història de la fotografia de la Universitat Pompeu Fabra. Modera: Elina Norandi.
EPISTEMOLOGIA FEMINISTA
És possible enderrocar el patriarcat?
El patriarcat és una estructura de poder que ha modelat la societat, la cultura, les relacions de gènere i la natura segons els seus designis. És una construcció violenta que, amb el pas dels anys, ha après a adaptar-se, a fagocitar el feminisme i a perpetuar desigualtats fonamentades en l’opressió. Si no fos així, no s’hauria sostingut durant mil·lennis, mentre l’assetjament, les violacions i l’explotació del cos femení es continuen (re)produint. Però quines són les eines que tenim per combatre’l? […]
La historiadora Elina Norandi opina que, entre altres aspectes a tenir en compte, el patriarcat s’ha infiltrat dins el moviment feminista per generar divisions i debats estèrils. Amb ella, i en aquest 14è número, ens preguntem: és possible enderrocar el patriarcat?
Laia Pulido Vallmanya.
Mangrana/14#/2025/ Cultura/Contemporània/Artistes.
"QUEER ART" EN EL MUSEU DE BELLES ART DE XÀTIVA.
El Museu de Belles Arts de Xàtiva acull des d’aquest mes de juny una mostra singular, la setena de les exposicions presencials nascudes del projecte en línia Museari Queer Art. Una exposició amb 25 artistes procedents de set països diferents que mostra la puixança i vitalitat de l’art queer i la diversitat de llenguatges que serveixen per difondre i defendre la diversitat. Un operatiu que hauria d’estar normalitzat, però que les actuals circumstàncies polítiques resignifiquen.
Fragment de l'Article de Xavier Aliaga a "El Temps de les Arts".
VII Exposició Museari Queer Art
Comissari: Ricard Huerta
Museu de Belles Arts de Xàtiva
Fins al 5 de setembre de 2024
L’ ALTRA CARA DE LA LLUNA
17 Juny — 26 Juliol, 2024
'L'Altra cara de lluna', una mostra fotogràfica dins del marc del festival Lumínic. El retrat i l'autoretrat protagonitzaran l'exhibició i donaran peu a un diàleg entorn de la identitat, el contrast entre allò que mostrem i allò que callem de nosaltres mateixos.
L'exposició se situarà a la planta superior de la galeria, on podreu gaudir de l'obra de Robert Mapplethorpe, Zanele Muholi, Humberto Rivas, Núria Martínez Seguer, Rosalia Bronstein, Adonis Flores i Kimiko Yoshida. El conjunt ens
obrirà set realitats diferents, set perspectives dels trets que marquen la identitat, des del dol a la sexualitat, passant per l'ètnia i el gènere.
XERRADA CLOENDA
"Les artistes a Catalunya: Creativitat i mercat” amb la participació de Maria Garganté i Pere Parramon, historiadors i crítics d’art. Modera Elina Norandi, comissària de l’exposició “Mitologies de la llar”.
Exposició Mitologies de la llar, comissariada per Elina Norandi a Imaginart gallery.
MITOLOGIES DE LA LLAR
Mari Chordà, Sandra March, Núria Martínez Seguer,
Elsa Plaza i Marga Ximenez
9 d'octubre-15 de desembre 2023
Aquests mesos a Imaginart gallery exhibim l’obra de cinc artistes que indaguen en els sabers antics, en la transmissió femenina, en els misteris relegats i els capgiren o els afirmen, els subverteixen o els cultiven. En una època de divinitats banals, de la brillantor de píxels i comunicació a toc de teclat, elles tornen a la vida profunda, a la mare, a la llar, a la infància i a la poesia per construir memòria en un món que no vol recordar. Aquestes artistes, encara atentes a la manifestació d’altres divinitats, les busquen en la quotidianitat de casa sevai tot allò que les constitueix perquè, dignes filles de Teresa d’Àvila, han trobat les deesses entre els estris.
Elina Norandi
Comissària de l'exposició.
Memòria visual de l'exposició a Imaginart gallery.
Catàleg de l’exposició Mitologies de la llar.
FOTÒGRAFES A GIRONA
Del 7 de març al 6 d’abril de 2024
Casa de Cultura de la Diputació de Girona.
L’exposició «Fotògrafes» presenta una compilació de fotografies de vint-i-tres fotògrafes professionals. Aquesta mostra, organitzada pel Sindicat de la Imatge UPIFC, arriba a Girona, a través d’INSPAI, Centre de la Imatge de a Diputació de Girona, amb l’objectiu de contribuir a la visibilització de les
dones fotògrafes.
Anna Boyé, Anna Surinyach, Anna Turbau, Conchi Martínez, Dolors Gibert, Eva Parey , Irene López, Judit Domingo, Mariona Giner, Marta García Cardellach, Marta Pich, Mireia Comas, Montse Campins, Montse Giralt, Núria López Torres, Núria Martínez Seguer, Omitsu Issey, Patricia Bobillo, Patricia Esteve, Pilar Aymerich, Sandra Balsells, Sandra Lázaro, Wayra Ficapal.
PRESENTS PER A UNA COL·LECCIÓ DE FUTUR 2022
Aplega una selecció de les peces que s'han incorporat a la
col·lecció aquest 2022, algunes d'elles ja integrades a l'exposició permanent.
La font d'ingrés principal ha estat la donació de particulars, la de l'Associació d'Amics del Museu, i el dipòsit de la Col·lecció Nacional d'Art dela Generalitat d'Art Contemporani, Fotografia i Cómic. En destaquen noms com el de Núria Martínez Seguer i Paco i Manolo en fotografía, o Elsa Plaza, Valentí Castanys, Josep Coll, Fernando Fernández, Àngel Beamount o els autors dels Invents del TBO en còmic. Pel que fa als artistes històrics s'ha de fer especial esment de Josep de Togores, Marian Espinal, Modest Teixidor, Martí Llauradó i les noucentistes Laura Albéniz i Teresa Lostau.
Lloc: Museu d'Art de Cerdanyola.
Organitza: Ajuntament de Cerdanyola del Vallès.
Núria Martínez Seguer o la fuerza de la vulnerabilidad
ELINA NORANDI
Núria Martínez Seguer tiene unos ojos enormes, oscuros y en forma de alas de mariposa, con estos ojos mira el mundo de manera infinita, profunda y muy libre. Como muchas de nosotras, aprendió a mirar la realidad a través de sus padres, quienes influyeron en alto grado en que ella, desde muy jovencita, sintiera inclinaciones artísticas.
Nacida en Barcelona en 1973, la artista se licenció en Bellas Artes en la Universidad de Barcelona, donde le costó bastante elegir especialidad ya que, aunque acabó escogiendo fotografía y audiovisuales, también le gustaba mucho la escultura, la pintura y el diseño. […]
Su primer proyecto Nommer femme belle de jour versaba en torno al cuerpo femenino. Incluía distintas fotografías, tanto en color como en blanco y negro, en las que jugaba con la presencia/ausencia del cuerpo. Con este trabajo la artista elaboró un intenso discurso feminista al fotografiar diferentes elementos naturales y objetos que aludían al cuerpo de mujer, creando metáforas de sentido muy rico y poético (una granada, un plátano, una nuez, plumas de escribir, un pescado, etc.) que nos hacen pensar en las múltiples condiciones que nos afectan, como la maternidad, la enfermedad, el deseo del propio sexo, la vejez, el paso del tiempo… Esta obra fue publicada en un libro en la editorial Cuarto Oscuro de Zaragoza, en el año 2010. […]
Se puede consultar el texto completo de Elina Norandi en la web de MMM
LAS FOTÓGRAFAS DE MUJERES MIRANDO MUJERES 2021
Elena Pedrosa Puertas
Mujeres Mirando Mujeres, un proyecto que visibiliza a través de su web y las redes la labor de la mujer como activista cultural y el valor social que su trabajo representa, alcanza ya su séptima edición. A partir del 8 de marzo difundirá el trabajo de las elegidas en esta convocatoria, incluyendo un total de 16 artistas que trabajan con la fotografía como herramienta de creación. Te adelantamos quiénes son las fotógrafas de este MMM.
Mujeres Mirando Mujeres nace en 2015 en torno al 8 marzo, Día Internacional de la Mujer, “con vocación de continuidad y reivindicación” a partir de la iniciativa de la web Arte.
Se trata de un proyecto “exclusivamente impulsado y gestionado por mujeres del mundo del arte” que cada año crece gracias a las aportaciones de gestoras, periodistas, galeristas, museólogas, teóricas, coleccionistas, historiadoras, críticas de arte y artistas. […]
Entre ellas, hay quienes se centran sólo en la fotografía, como Ana Casas Broda, Nuria Martínez Seguer, Elssie Ansareo, Cristina Galán, María Reig Brotóns oLurdes Basolí, y otras que la incluyen dentro de lo multidisciplinar de una práctica artística más variada, como Julia Juániz, Costa Badía, Marta Bisbal, María Ortega, Ritha Thende Mingomba, Teresa Búa, Majida Khattari, Carmen Ibáñez, Ana Daganzo o Teresa Margolles. […]
Se puede consultar el texto completo de Elena Pedrosa Puertas en la web de CLAVOARDIENDO.
CULTURA EN 300 PARAULES
CoNCA
Un espai d'opinió obert als professionals de la cultura per compartir reflexions breus sobre temes d'actualitat o d'interès. També hi podeu trobar els textos fets amb motiu de la pandèmia per 150 veus de referència de la cultura i de les arts del país.
«Li tallen les ales i després la
culpabilitzen per no saber volar.»
Simone de Beauvoir
Aquesta cita de Simone de Beauvoir ens ajuda a contextualitzar metafòricament l’actual situació de la cultura, a reflexionar sobre ella, és clar, i sobre la reivindicació de la dona en aquest àmbit.
Una pandèmia s’ha infiltrat a la nostra vida a gran velocitat, ha sacsejat el nostre dia a dia i ha posat en crisi tots els sectors. Ens ha noquejat; però, com tota crisi que comporta un gir inesperat, també té quelcom de positiu: ens ajudarà a la recerca de reafirmar-nos i de reposicionar el nostre lloc en l’entorn. […]
Com ha de ser la cultura de l’endemà?, ens pregunteu. A mi agradaria que fos democràtica, transversal, integradora, combativa, immersiva, trencadora, inclusiva,sense fronteres, creativa, feminista, d’igualtat, de diversitat, de valors…
No ens talleu les ales, perquè volem volar.
Núria Martínez Seguer
Més informació: CoNCA
SOBRE LA FOTOGRAFIA (4)
Núria Martínez Seguer i Rebecca Mutell
Dimarts 19 de desembre, 2017
Virreina LAB
On Photography (Sobre la fotografia, 1977), l’emblemàtic assaig de Susan Sontag, serveix com a títol i com a invocació per a aquest cicle de converses entre fotògrafes que desenvolupen la seva obra en contextos nacionals i internacionals molt diferents.
La idea és posar en relació pràctiques diferents, així com posicionaments i paradigmes oposats, però també complementaris. Entenem que en l’enunciació de l’obra d’un artista hi ha una manera de construir esfera pública, una manera d’exposar-se i dirimir, col·lectivament, quin és l’horitzó d’una producció, el seu missatge, però sobretot el seu encaix comunitari.
Més informació:
EL SILENCI DE LA BOXA
Article de JOAN DE SAGARRA
La fotografia pugilística com a part de l’imaginari públic; aquesta és la temàtica de la tesi doctoral de Núria Martínez Seguer, una retrospectiva d’aquest esport a Catalunya des del 1876 al 1936.
Als anys 1998-1999 vaig escriure a El País una sèrie de cròniques sobre la memòria, unes vegades traïda i moltes silenciada, de la boxa catalana. Tot va començar quan el meu fill Josep Maria em va descobrir la seu de l’ Agrupació Catalana d’Ex-Boxejadors, al número 25 del carrer Xuclà. En aquell local, que allotjava un veritable tresor de fotografies i cartells, vaig comprar els dos volums de la Història, de Juli Lorente, i a través de les seves pàgines em vaig anar familiaritzant amb un seguit de personatges dels quals havia sentit parlar de nen al meu pare, gran aficionat a la boxa, i als seus amics.
Més informació:
10 FOTÒGRAFS CATALANS QUE HAS DE CONÈIXER
10 fotògrafs per descobrir al portal Fotografia a Catalunya
Josep Maria Cortina
Hem parlat sovint des d’aquestes pàgines del Portal web Fotografia a Catalunya, una eina especialment útil per donar a conèixer el patrimoni fotogràfic històric i contemporani de Catalunya. Trobareu aquí una completa descripció dels seus objectius i continguts.
Un d’ells és el Catàleg dels principals fotògrafs que han treballat i retratat a i des de Catalunya, seleccionats per
una comissió d’experts integrada per quatre prestigiosos professionals – Joan Bufill, Manel Esclusa, Jordi Guillumet i Laura Terré – en el marc del PlaNacional de la Fotografia. Es varen triar 600 fotògrafs intentant configurar una mostra el més equilibrada possible de totes les èpoques, especialitats i estils. […]
Més informació del text: Josep Maria Cortina
BOXA/HISTÒRIA
David Castillo
Molt han canviat les aficions dels catalans durant les darreres dècades. La boxa, que havia estat considerada l'esport més complet i que tenia milers de seguidors al nostre país, ha quedat en un àmbit pràcticament marginal, però encara tenim grans púgils. Del que parlarem avui, però, és dels campions europeus d'abans de la guerra, concretament dels entrenats pel mànager Àngel Artero, alguns dels quals, com ara Josep Gironés, Francesc Ros, Carles Flix i Jaume de Sans, il·lustren el reportatge que avui ens presenta l'estudiosa i col·leccionista Núria Martínez Seguer (a la foto). Veureu que traça la biografia d'unes figures que van desaparèixer durant la nit franquista després d'haver estat reduïts a la ignomínia, torturats, afusellats o morts a l'exili. […]
Article Opinió: El Punt Avui
EL DEPORTE VISTO DESDE EL ARTE
22/04/2016 > 29/10/2016
Exposición que documenta cómo se ha reflejado el deporte en las obras de arte a lo largo de la historia. El arte ha estado relacionado con el deporte desde la antigüedad hasta el mundo contemporáneo, en sus diversas manifestaciones: pintura, escultura, y en tiempos más recientes, la fotografía y el vídeo.
Jordi Alumà, Eduardo Arroyo, Estela Benavides, Robert Delaunay, Gustave Doré, Hans Erni, Antonio de Felipe, Núria Martinez Seguer, LeRoy Neiman, Pablo Picasso, Niki de Saint Phalle y Andy Warhol.
Comisariado: Elena Roseras Carcedo
Documentación: Silvia Carretero Gómez, Estíbaliz García Galán.
